Bon vespre. Il·lustríssima Senyora Batlessa; Excel·lentíssim Ajuntament de Manacor; Associació de Veïnats es Convent, es Centre, es Tren i s'Antigor; Associació cultural Sant Domingo; Sr. Rector i companys sacerdots; permeteu un sentit record molt particular per a Mn Tomeu Tauler, que al cel cia; i també per a dos sacerdots asturians, un d'ells Bisbe de Astorga, que han mort avui mateix; religioses, religiosos; una menció
especial per a les benedictines de Manacor en el seu 50 aniversari; veïnats, veïnades; senyores, senyors; dones i homes; nines i nins... amics i amigues tots.

Era pel mes de novembre de l'any 1413. Els dies 16 al 22 predicava Sant Vicens Ferrer a aquesta vila, deixant una profunda empremta. Es conserva la seva memòria amb dos emblemes capdavanters: la creu erigida en 1487, situada actualment a la plaça del Convent; i el complex conventual que, fundat el 1576, va ser dedicat a Sant Vicens Ferrer i que és seu d'aquesta entranyable Festa de Sant Domingo. He volgut començar
amb unes paraules de reconeixement per a Sant Vicenç Ferrer en l'any del VIè centenari de la seva mort, i en el marc d'aquest lloc tan bell i per a mi tan estimat. Es una pena que Mallorca no hagi fet cap homenatge públic a un homo que amb la seva missió apostòlica va ajudar a consolidar els arrels de identitat de sa nostra roqueta, inclús des de el punt de vista social i cultural.

Després de 19 anys, participo en l'inici de la Festa de Sant Domingo de Guzmán. Aquesta vegada com a pregoner, la qual cosa és un gran honor i privilegi. Exprés el meu agraïment per aquesta distinció a les associacions encarregades de organitzar les Festes.

Ja he d'estar entrant en una edat delicada quan començ a explicar les meves històries de 20 en 20 anys.

A Manacor, a Mallorca, vaig viure els meus primers sis anys com a sacerdot dominic. Anys molt feliços, per cert. Els meus records, lluny de ser nostàlgies del passat, són estampes d'una història viscuda, plenes d'imatges, esdeveniments i persones. Persones que encara formen part de la meva vida i de la vostra. Esdeveniments llunyans però que, com la baula d'una cadena, han deixat una profunda petjada. Imatges que
estan molt fresques i formen part de l'àlbum de fotos.

Comprendran vostès que no seria just ni agraït si no rendís un sentit homenatge a l'Ordre de Predicadors que va habitar aquesta casa, com qui diu, fins abans d'ahir. Molts mallorquins i manacorins van formar part de l'Ordre i encara queden bastants. Des dels venerables fra Julià Font i Roig i Antonio Creus, aquí es va forjar un bon planter de predicadors, escriptors, missioners, músics, artistes i educadors de primera fila. Des
de la restauració de la vida conventual, en la qual el mateix Mossèn Alcover es va implicar, el 25 d'abril de 1908 fins a la trista extinció de la comunitat de frares dominics, són molts els mallorquins, navarresos, salmantins, aragonesos, valencians, gallecs, lleonesos i asturians que formarem part de la Comunitat, aportant el millor de nosaltres mateixos per a benefici de tot el poble de Manacor. Sí, és just i necessari rendir-los un
sentit homenatge. Una pregària pels que varem compartir la vida amb jo en aquesta casa i ja som al cel: el P. Antonio Dobaño, el P. David, el P. Ramón, Fray Juan Antonio, el P. José Martínez... Desitjo que aquest bell monument no sigui un caramull de pedres ben col·locades, sinó un espai viu, un santuari de la patrona de Manacor, la Verge del Rosari o del Roser (com vulgueu), i del copatró, Sant Domingo de Guzmán. Un santuari religiós, per descomptat, però també cultural i social. I, encara que sigui complicat, faig vots perquè un dia els dominics recapacitin i tornin a aquesta, la seva casa, de la qual mai havien d'haver-se'n anat.

Algunes pinzellades del que ha significat aquesta presència dominicana us puc regalar: una de les institucions creades pel llavors Prior, Antoni Miró, El Centre Cultural Font i Roig, el primer director del qual va ser aquest pregoner, va aportar dinamisme a la cultura del debat, sense excloure les propostes socials o polítiques, a més de les religioses i artístiques. Per exemple, encara record com si fos ara mateix, la conferència
que va donar la llavors diputada Cristina Almeida amb ocasió del dia de la dona treballadora el 8 de març de 1998. Diversos cercles socials de Mallorca van vetar la seva presència a l'illa, i vàrem ser nosaltres qui proporcionaren la plataforma de diàleg, que en aquell moment era absolutament necessari, per obrir expectatives d'avanç social, llavors no molt clars. La presència habitual a la televisió local va ser una fita important.
També va ser un fet destacat l'evolució necessària de la Parròquia de Sant Josep, regentada llavors per un servidor i pels frares de la Comunitat, i que va acabar nomenant-se Parròquia de Sant Pau, donant-li així la seva dimensió real, situant la seu parroquial a l'església de Sant Pau. Des de la plataforma del Convent de Manacor s'atenien també son Macià i Cales de Mallorca, a demés de una presència molt activa
dins ciutat després malmenada. També hi va haver un intent frustrat de formar un consorci mixt per a la creació d'un museu dedicat a Mossèn Alcover, o per a la gestió de l'Ermita del Roser com a espai recreatiu de Manacor, projecte que m'alegra es vulgui reprendre.

Sant Vicent va ser capaç, en només unes setmanes, de canviar moltes coses, fins i tot la forma del rebosillo de l'abillament popular de les dones mallorquines. I si som capaços de mantenir en la memòria fets tan singulars, més encara hauríem d'evitar llençar a les escombraries de l'oblit el que varen aportar els nostres immediats avantpassats a la vida del nostre poble. Però tampoc podem renunciar a la nostra pròpia
responsabilitat en la construcció del Manacor que volem, i va bé tenir-lo en conta en el temps que hi som.

Manacor sempre va ser una ciutat viva i fecunda, rica en persones i iniciatives. Em sembla que Antoni Maria Alcover se sentiria molt defraudat si els manacorins d'ara mateix no seguíssim esforçant-nos en millorar i créixer humanament.

Les persones il·lustres, que en el nostre temps porten el nom de Manacor més enllà de l'illa de Mallorca, són un signe de que també avui és possible contribuir a millorar la societat de la qual formem part. Deixau-me esmentar, a títol d'exemple, la gimnasta Elena Gómez o el tennista Rafael Nadal, el músic i compositor Antoni Parera, l'escriptora Maria Antonia Oliver, el teòleg dominic Martí Gelabert, el teòleg jesuïta cardenal Luis Francisco Ladaria, ... i molts més. No ho oblidem mai, el millor de cada lloc, i aquesta és la millor inversió de futur, són les persones que l'habiten, la seva gent.

Lluny de quedar-nos mirant cap al passat, perquè no volem convertir-nos en estàtues de sal, hem d'aprendre del que hem viscut per, des del present, construir el futur. El drama viscut a propòsit de la torrentada de Sant Llorenç ens aporta la lliçó de que units, amb la bona voluntat i participació honesta de tots, és possible superar qualsevol contratemps. Està clar que crear barreres ideològiques, socials, polítiques o culturals no construeix, més aviat arruïna, les possibilitats de vetllar pel bé comú i un creixement sa.

Sant Domingo va ser un home que no es va quedar tancat en el sectarisme de les pròpies idees o en el bloqueig dels límits preestablerts. Va ser un home de diàleg i d'iniciativa. Va saber aventurar-se en els camins dels homes i dones del seu temps, per parlar amb tots, i a tots integrar en un projecte vital que encara segueix vigent: viure la vida humana des de la bona notícia de què l'ésser humà està revestit d'una dignitat inviolable. El model de referència és el Senyor Jesucrist, Déu i home veritable que, per a tots, es va encarnar, es va comprometre, es va lliurar fins a la mort i va ressuscitar obrint nous horitzons marcats per la dinàmica de l'amor.

Les festes de Sant Domingo són un bon motiu per convidar a tothom a gaudir de ser manacorí, sense perdre els lligams que teixeixen aquesta pertinença i la construeixen des de fa gairebé 8 segles.

S'alicorn de Sant Domingo refereix la llegenda del que va fer Sant Domingo amb el dimoni que li posava mil obstacles per estudiar i desenvolupar la seva missió en els inicis del segle XIII. Aprenguem la lliçó. Hem de aconseguir un dinamisme renovador, sense pors. Acorralem i dominem el dimoni del pessimisme i la insolidaritat; el dimoni de l'apatia i la mandra personal o col·lectiva; el dimoni de la increença.

L'estàtua dedicada als Moratons, instal·lada i beneïda sent un servidor Prior del Convent, ens brinda la frescor d'una dansa jove que recull les sanes tradicions heretades i rellança el repte de fomentar l'esforç col·lectiu i la participació de tots en la construcció del bé comú.

Les arrels d'un poble no es poden negar ni tallar, a no ser que es vulgui córrer el risc de morir. I nosaltres, els aquí presents, desitjam viure i que aquesta ciutat creixi en vida i qualitat humana. Ho devem als que ens han precedit, ens ho devem a nosaltres mateixos i ho devem als que vinguin darrere. Els joves agrairan aquest esforç.

Amigues, amics. Amb la ma al cor us dic que val la pena fer poble; que val la pena creure; que val la pena comprometre-se; que val la pena gaudir i desenvolupar lo millor de nosaltres mateixos. Com deia Santa Teresa de Jesús, "hemos de tener una gran determinda determinación para desplegar nuestras capacidades; no podemos vivir apocando aquello que estamos llamados a desplegar". I Sant Vicenç Ferrer en la seva visita a aquestes terres ens donà un gran consell: "Qualsevol que desitja aprofitar els seus proïsmes amb persuasions i ensenyar-amb paraules, ha de primer posar per obra el que als altres vol persuadir".

De Sant Domingo comencem la festa: homo sant i bon predicador, dels dominics i dominiques fou fundador. Es un dels nostres patrons, que a viure en pau ensenya, sense més armes de conquesta que la Paraula, que sense imposicions, regala arreu Vida i amistat. I vos dic, amics de veritat: ¡¡Disfrutau de la festa tots!!!.

Una bona amiga, gran glosadora, m'ha ajudat a acabar aquest pregó. No sabré dir-lo amb la seva gràcia i ben fer. Perdoneu si no em surt com toca, la voluntat es bona.

S'Alicorn un personatge
prou grotesc i de fer bulla
que pica de fulla en fulla.
Gràcies a ne'l seu mestratge ,
per ell voldria un viatge,
que per res mai el destroni.
I a dins qualque cerimoni (a)
¡¡¡sols de pensar-ho "me excito" !!!
podría deixar el "carrito",
per el gener, a n'el dimoni.

Sant Domingo ja es aquí,
sortiguem tots al carrer,
gegants ballaran també
dins poble manacorí;
els moretons, ball diví,
per fer trull tots de debò
per sentir el batec del cor
i tots plegats fer conquesta.
AU IDÒ !!! TOTS A FER FESTA
PELS CARRERS DE MANACOR

Molts d'anys. Moltes gràcies. Visca Sant Domingo. Visca Manacor.

Mn Juan José Llamedo González, O.P. Manacor, 15 de juny del 2019