Tornar a l'índex

Els Gegants de l'Associació: Colla Gegantera de Sant Domingo

Sortides dels Gegants  |   Facebook   |  Reglament de la Colla  |  Sol·licitud d'ingrés  |  Sortides amb Dol

Visitau la XIII Trobada de Gegants a Manacor (2013), i l'Agermanament amb la Colla de Sant Salvador de Guardiola

Gegantó Antoni Maria Alcover

  Els gegants de Sant Domingo; els gegants de Manacor
 

MoroPagesa L'Associació compta amb dos gegants, que surten amb els Moretons i s'Alicorn per les festes de Sant Domingo. Representen un moro i una pagesa.
 
Els dos gegants fan aproximadament 3'80 metres d'alçada, i pesen uns 50 kilos. Pareix esser que al Convent hi ha gegants des de l'any 1823. El gegant actual és de l'any 1942. Podeu conèixer més sobre els gegants en el llibre "El ball dels moretons. Descripció, origen i història" (A. Carvajal, J. Lliteras i A. Gomila, editat per l'A.V.V. d'es Convent, es Tren, es Centre i s'Antigor, 1999).
 
Després de molts anys de sortir només a les festes de Sant Domingo, els gegants participaren a la "I Trobada de Gegants" de Manacor, dins el marc de les Fires i Festes de Primavera de Manacor l'any 2001, i també en la desfilada de carrosses i comparses. Al mes de septembre del mateix any anaren a la Trobada de Gegants de Santa Ponça, emmarcada dins les festes del Rei en Jaume.

Des del febrer de 2010, i gràcies a la col·laboració amb la Institució Pública Antoni M. Alcover, la Colla compta amb un gegantó, que representa a Mossèn Alcover.

A continuació es reprodueix un escrit d'Albert Carvajal, Joan Lliteras i Antoni Gomila sobre els gegants. Aquest escrit fou publicat en el programa de les Festes de Sant Domingo de l'any 2001.
 
ELS GEGANTS A UNES FESTES DE 1823
Per Albert Carvajal, Joan Lliteras i Antoni Gomila.

    Hi ha qui creu que la investigació històrica és com una gran caixa que té el pany romput. Tal afirmació es fonamenta en el fet que és difícil donar un tema per tancat puix sempre poden sorgir noves dades que ens permetin ampliar o modificar allò que primerament vàrem escriure. Vegeu-ne un exemple: si fins ara la notícia més antiga que disposàvem dels gegants era de 1886, la casualitat ha fet que ens topem amb un curiós document datat el 1823 on també són presents. 

    De tots és sabut que aquell va ser un any important dins la història de l’Estat Espanyol. Després d’una etapa de fortes convulsions polítiques, les tropes de la Santa Aliança posaven fi al Trienni Lliberal (1820-1823), abolien el sistema constitucional i restituïen En Ferran VII al tron com a monarca absolut. La nova es va rebre a Manacor el 6 de novembre mitjançant una circular on s’ordenava “que se entregue el mando al Ayuntº del año 1820 y que se tomen las más vivas diligencias para que no se altere la tranquilidad pública en el quitar la lápida(1) y quitar las armas á los Milicianos Nacionales”(2). Fins i tot s’organitzaren lluminàries i alimares: el regidor Andreu Cerdà cobrà 50 lliures 18 sous 4 diners “por el gasto se ha hecho por las funciones de las alimaras de la venida del Rey N.S. Dn. Fernando Séptimo á su trono”(3). 

    La Comunitat de Pares Dominics també volgué commemorar l’esdeveniment amb una gran festa a l’estil de les que celebraven per sant Domingo. Els nous cappares municipals, preocupats perquè la decisió podria provocar desordres públics, hagueren de reunir-se extraordinàriament el 7 de desembre per estudiar el tema: “Convocado y reunido el Ayuntº con motivo de tener positiva noticia que en el Contº de Dominicos va á hacerse una solemne fiesta con regocijos para el domingo próximo en la plazuela del mismo Contº, en que deben haber algunas figuras de gigantes colocadas con una grande iluminación en aquel sitio con otras cosas de igual naturaleza, lo qual sin duda excitará á muchos para incomodar y ultrajar á otros, mayormente siendo de creer en la estación en que nos hallamos, y hallándose este Ayuntº responsable á qualesquiera resultas del pueblo, (...) ha resuelto unánimemente se oficie al P. Prior y Rda. Com. de dho. Contº para que digan y expresen el modo, como y en que términos y circunstancias deben consistir los regocijos que deben hacerse para, en la vista, pueda este Ayuntº tomar las providencias que estimase convenientes al efecto”(4). Malauradament, la possible resposta del Prior no es va anotar i, per tant, no podem donar clarícies de com es desenvoluparen els festejos, entre els quals queda clar que hi hagué figures de gegants “con otras cosas de igual naturaleza”. 
 

Notes
(1)- Cal suposar que es tracta d’una làpida en honor a la Constitució col·locada pels volts de 1812 a la plaça del mateix nom (la coneguda plaça de ses Verdures). 
(2)- Hist. I 13 bis, “Actes 1820 a 1829”. Pp. 151 i 152. AMM. 
(3)- Hist. II 239 B. “Llibre de despeses de Pere Miquel Nadal, 1823”. Full solt. AMM. 
(4)- Hist. I 13 bis, “Actes 1820 a 1829”. S/f. AMM. 

 
 
En el llibre "El Ball dels Moretons. Descripció, origen i història" (A. Carvajal, J. Lliteras i A. Gomila, 1999) podem llegir el següent sobre els gegants:
 
    Juntament amb s'alicorn, els gegants han constituït al llarg del nostre segle els companys inseparables dels moretons. Documentalment, la seva presència a les festes de sant Domingo és anterior per tal com en el llibre "Obrerías de la Iglesia del suprimido convento de Manacor" trobam l'any 1886 junt a una despesa de 15 ptes. (0'09€) pels músics i cossiers una altra d'idèntic valor que textualment diu així: 5- Son data quince pesetas para los vestidos de los (gigantes). Cal fer notar que es refereix als gegants en plural, cosa que demostraria que ja en aquella època eren dos: el gegant i la geganta. 

    Quatre anys més tard (1890) "La Verdad" relatava com a la part cívica de la festa hi hagué els moretons, el gegant i la geganta que, acompanyats de la música, recorregueren els principals carrers manacorins. Així doncs, la seva funció era la d'acompanyar els dansaires durant la recollida d'almoines. 

    Entre aquesta darrera data i la Restauració de l'ordre (1908), els gegants només es documenten l'any 1908 a les festes de sant Domingo i els anys 1906 i 1908 a les fires i festes de setembre, quan en companyia de xeremiers, indis, cossiers, nanets i moretons sortien de la Sala per recórrer la població. 

    El setmanari "La Aurora" confirma que els gegants continuaren les seves eixides entre els anys 1909 i 1916. A partir d'aquesta darrera data en perdem la pista fins als anys 1921 (participaren a les festes de sant Domingo com ho demostra el setmanari "Manacor", núm. 15) i 1923 (moment en què sortiren acompanyant cossiers i moretons durant les festes organitzades per l'Ajuntament en honor del rector Rubí). Precisament, d'aquest temps és la fotografia més antiga que disposam sobre ells. El gegant vestia a l'estil moro, amb barret turc i portant a la mà una gran espasa. Duia túnica llarga lligada a la cintura i capa fins als peus. L'expressió del rostre era de pocs amics, aspecte que es reforça amb la seva gran barba negra. La geganta, per la seva part, vestia de madona mallorquina i la seva expressió era més simpàtica. 

    La desgràcia ocorregué l'any 1926. Segons el "Lumen Domus" del convent (pàg. 39) como final de fiesta tuvimos la desgracia de que se nos quemara la giganta. Una chispa desprendida de la traca valenciana prendió en los vestidos de la giganta que, en pocos minutos, quedó reducida a cenizas. L'amo en Martí Bibimelis, antic moretó, ens contà que de davant ca na Fullana (plaça del Convent) uns joves es divertien amollant coets i un anà a ferir el vestit de la geganta, el qual s'encengué ben aviat. D'aquest esdeveniment es conserva la glosa següent: 

Es dia de sant Domingo
sempre me'n recordaré;
sa geganta s'encengué
i es gegant va quedar viudo.

    Per aquest motiu, entre 1927 i 1932 el gegant no participà a les festes. El "Lumen Domus" (pàg.78) escriu l'any 1929: Se echa de menos la salida de los gigantes, los cuales no salen por haberse quemado la giganta en la fiesta del año 1926. Aquests anys se li penjà un rètol a lloc ben visible que deia així: 

           Este pobre viudo está muy desconsolado, 
           pide una limosna para ser casado.  

    La recuperació es féu efectiva l'any 1933. Al "Lumen Domus" (pàgs. 130-132) es pot llegir que llaman poderosamente la atención este año, la reaparición del gigante (renovado) y una giganta nueva construida en Valencia (el busto) por el escultor Sr. Cuesta y costeada por el M.R.P. Provincial, quien la tenia encargada del tiempo que desempeñó el Priorato de esta Casa, en sustitución de la que hace siete años se quemó a causa de una chispa de los fuegos artificiales (...) Desde estas páginas hay que hacer constar nuestro agradecimiento al joven Jaime Perelló por lo mucho que ha trabajado gratuitamente en el arreglo de los gigantes en lo referente a carpintería, como también a diversas señoras que confeccionaron los trajes y vestidos. Així sortiren fins el 1936. 

    Superat el trauma de la Guerra Civil, tornam a constatar-los l'any 1939. Per aquell temps l'organització pagava 14 ptes. (0'08€) per portar-los. El 1942 els encarregats de la festa anotaven al llibre de comptes que el excesivo peso de los gigantes obliga a una reparación de aligeramiento, so pena de no poderlos llevar. De fet, havien hagut de pagar als portadors 100 ptes. (0'60€). Sembla que aquest mateix any s'estrenava un gegant nou, de tal manera que passà a haver-n'hi tres: la geganta (vestida de pagesa), el gegant nou (vestit a l'estil medieval, amb una gran capa i un mocador pel cap) i el gegant vell (vestit encara de moro). 

    L'any 1943 s'alleugerí el pes del gegant nou i de la geganta. Llegim al llibre de comptes que se ha aligerado el peso de los gigantes, sustituyendo la madera por mimbre, pesando así 15 kilos menos. Al mateix temps es canvià el vestit del gegant vell per un de l'estil del segle XI. 

    A un inventari de 1944 consten les següents vestimentes: 
        - Rebosillo, falda, gipó, bossa, cinturó, cadena, ventall i ulleres per a la geganta. 
        - Túnica, capa, turbant, cinturó, casquet i caputxa per al gegant jove. 
        - Túnica, dalmàtica, dues mànegues i faixa vermella i celada per al gegant vell. 

    Cal que recordem que aquells anys els gegants eren portats per soldats, els quals s'encarregaven de vestir-los i passejar-los pel poble. Sovint cometien alguns excessos puix els organitzadors escriuen l'any 1944 que conviene que vaya siempre en la comitiva una persona de responsabilidad y autoridad. A canvi de la tasca, cobraven una paga d'unes 150 ptes. (0'90€)

    Els gegants sortiren entre 1946 i 1963 (perdent-se en algun d'aquests la figura del gegant vell). Els anys 1952 i 1953 trobam una despesa de 300 ptes. (1'80€) per haver-los fet ballar, si bé a partir de 1955 foren col·locats els dies de la festa un a cada part del portal major del convent i en el claustre durant la benedicció de l'aigua de la cisterna. Resorgiren tímidament en companyia dels moretons els anys 1970, 1971 i 1974, per ser recuperats finalment l'any 1985 (imitant la indumentària dels anys 50). Entre aquestes dues darreres dates foren custodiats per l'Ajuntament. 

    Han sortit puntualment per les festes de Sant Domingo, essent el fet més destacable la seva restauració de 1997.


Fotografia de Joan Barangó Sureda feta el 1932 o 1934 en un viatge a Manacor

 

L'any 2003, amb motiu de la Tercera Trobada de Gegants de Manacor, la colla gegantera va estrenar un ball.
Pitjau aquí per sentir la melodia.


A.VV. d'es Convent, es Centre, es Tren i s'Antigor - Manacor - Illes Balears