Digníssimes autoritats, senyores i senyors, amics i amigues, bon vespre, anam a començar el Pregó de les Festes de Sant Domingo 2011.

Un any més arriben les Festes de Sant Domingo acompanyades per uns dies d'alegria i de color però que també ens ofereixen un espai per a la reflexió, per repensar com és el nostre món més proper, el de la nostra barriada o de la ciutat de Manacor.

Anit, a través d'aquest pregó, compartirem l'alegria per la celebració de les festes d'enguany i, alhora, algunes reflexions sobre la mateixa festa, sobre el sentit i les particularitats que presenta amb l'ajut de la figura d'Antoni M. Alcover. Perquè ben viva ha estat sempre la relació entre Mossèn Alcover i aquesta barriada: són ben conegudes la defensa de la causa dels Dominics i la seva fascinació pel Claustre, on celebrà la Vetlada de Glosadors pel mes de setembre de 1897, i altres trobades i festes.

Tanmateix, la festa i el ball sempre han acompanyat la condició humana. Des de temps ancestrals hem necessitat dedicar una part de la nostra vida a l’oci, a la diversió, a l’entreteniment... L'atractiu més gran és que per fer festa les persones ens retrobam en un estat de bon humor especial en el qual demostram alegria i
satisfacció, potser per la necessitat primera de sentir-nos part d’una barriada, d'una col·lectivitat concreta, que ens agermana, ens fa sentir u; d’un espai en el qual necessitam arrelar, perquè el sentim nostre.

Les festes també ens obsequien amb fites i espectacles que descobrim de manera conjunta, que compartim. És en aquest compartir que cobren sentit i que ens fan més persones. Així la festa es converteix en un marc de referència cultural que ens ajuda a agafar consciència de quin és el nostre lloc dins el món, de quina
és la nostra cultura i llengua, la visió particular que tenim de la convivència i de la vida.

El millor ingredient de la festa, però, som nosaltres mateixos, les persones, el poble compromès i implicat; de fet, no hi ha cap festa solitària! El que tots desitjam, precisament és que les festes siguin sempre multitudinàries. El seu mèrit principal és aconseguir que cadascú surti de ca seva per a celebrar esdeveniments que consideram importats perquè són fites històriques o tradicionals. En el cas d’avui celebram les Festes de Sant Domingo.

Vull convidar-vos a seguir les indicacions d'Antoni M. Alcover a la seva obra magna, el gran Diccionari, per enquadrar i entendre millor cada un dels elements que configuren aquests dies de festa. Precisament la “Festa”, segons Alcover és “Solemnitat o cerimònies amb què es celebra la memòria o l'escaiença d'un esdeveniment i es dóna esplai a la gent.” o també el “Dia en què l'Església o altra religió celebra solemnement la memòria d'un sant, d'un misteri, etc.” En l'apartat de la definició d'Alcover referit als elements de cultura popular, inclou aquesta glosa:

Si cada dia fos festa
i Nadal de mes en mes
i Pasqua cada setmana
i sa Corema mai vengués...

La glosa va seguida d'un extens llistat de refranys com “segons el sant, la festa” o “No és cada dia festa” (DCVB, V, 835-837.).

Començam les Festes de Sant Domingo avui amb el pregó que Antoni M. Alcover defineix com “Crida” (DCVB, VIII, 828.), que significa, a la seva segona accepció, “Acte de cridar o anunciar en veu alta una cosa d'interès general.” (DCVB, III, 751.). Esperem que així sien les nostres paraules!

Unes festes que tenen com a protagonista Sant Domingo; de Domingo Alcover ens diu simplement: “Nom propi d'home”, però afegeix exemples ben interessants de Ramon Llull: “Sent Francesc e Sent Domingo e Sent Bernat” i de la Crònica de Bernat Desclot: “Hun mercader de Aragó... per nom Domingo de la figuera.” (DCVB, IV, 548.).

Sant Domingo és la figura central acompanyada pels Moretons. És precisament a l'accepció “moret” en l'apartat referit a cultura popular que Alcover, al Diccionari, parla de: “Els Morets o Moretons de Manacor: grup de sis al·lots que, amb el tors descobert i duent fermats uns hemisferis de fusta al pit, als genolls i a les mans, ballen en la festa de Sant Domingo, acompanyats d'un alicorn, executant una dansa típica i amb melodia especial que es toca amb qualsevol instrument (Manacor)” (DCVB, VII, 575.). Per a nosaltres, els moretons que omplen la festa de colors, de l'alegria sana i contagiosa dels infants que acompanyam cada any pels carrers de Manacor entre la tonada característica i els sons tan atractius que ressonen, secs, dels cops de fusta.

No hi hauria festa completa sense la figura de s'alicorn, definit per Alcover, en la primera accepció com “Unicorn” i més detallada en la quarta accepció com a “Figura satírica que els frares dominics de Palma i Manacor posaven a la porta de l'església o convent els dies de festa grossa, per a diversió del poble.” encara ens aporta més detalls en l'apartat de cultura popular tot afegint això: “Els dominics de Manacor, en el segle passat, també posaven en el portal de la seva església, el dissabte i el dia de Sant Domingo, una figura dita alicorn, que tenia el cap d'ase i el cos d'home, vestit de capellà, amb una ploma en la mà com si volgués escriure; representava l'heretgia, segons deien.” Com ja és a habitual al Diccionari, afegeix una cançó popular que diu:

“S'alicorn de Sant Domingo
va vestit de capellà
amb una ploma en sa mà
i no sap què s'ha d'escriure.”

L'etimologia que li atribueix Alcover és ben curiosa, prové “del llatí unicornis, que té una sola banya. El canvi de l'inicial uni- en ali- (cat. alicorn, it. alicorno, port. alicornio, fr. 'licorne) s'és produït per substitució de l'article aràbic al- a l'element un- que era aparentment un article indeterminat” (DCVB, I, 509.).

L'altre element imprescindible per a les festes de Sant Domingo són els gegants. El Diccionari d'Alcover diu que “Gegant” és un “1. Ésser fabulós d'estatura i força enormes.” però també que és “2. a) Cadascuna de les figures d'home o de dona, de gran estatura, que són portades en certes processons i festes populars.” Encara amplia el contingut a l'apartat de cultura popular en el qual afirma que “Les figures de gegants que intervenen en la processó del Corpus a moltes poblacions solen formar una parella d'home i dona, amb una gran diversitat d'aspecte i d'indumentària: a uns llocs el gegant va vestit de guerrer, a altres de cavaller, a altres de rei, i altres, com a Mallorca, de pagès; la geganta o gegantessa sol anar vestida de dama, unes vegades amb vestit arcaic, altres amb vestit de la moda actual; a Barcelona i a València, fins al segle passat, era costum que la gegantessa tragués el figurí del vestit que les dones havien de portar aquell estiu.” (DCVB, VI, 244-245.) També té una definició específica per al terme “geganta” de la qual diu que és la “1. Dona d'un gegant fabulós.” o també la “2 a) Figura de dona molt alta que, juntament amb la del gegant, es porta en les processons de Corpus de certes ciutats i viles catalanes.” (DCVB, VI, 245.)

I qui ho hauria dit que la Colla gegantera de Sant Domingo homenatjàs la figura d'Antoni M. Alcover amb un gegantó! I així va ser, fou batiat dia 1 de febrer de l'any 2010, ben segur que no s'ho hauria pensat Mossèn Alcover que l'arribassin a passejar en forma de gegant per pobles i ciutats per donar a conèixer la seva vida i obra! D'aquesta manera, s'ha refermat encara més la relació entre Alcover i Sant Domingo, els Moretons i els gegants i s'ha donat forma a una de les figures més importants que ha vist néixer l'Illa de Mallorca al llarg de tota la història. La figura d'Antoni M. Alcover que dedicà tota la vida a estudiar la llengua catalana, a recopilar paraules i expressions ben nostres i a defensar els valors de la nostra cultura, de la terra, de les tradicions populars... Al cap i a la fi, és la llengua i tots aquests valors el que ens defineix com a poble, el que ens fa especials i únics al món, el que ens fa un poble ric de pensament i d'idees, amb capacitat per mostrar-nos, orgullosos de ser així com som, a la resta de pobles que el configuren.

Dins el marc d'aquest pregó, voldria dedicar només un minut a la meva relació personal amb aquesta barriada. Precisament en el carrer del convent hi varen viure els meus repadrins, hi vivia el meu padrí Joan i la padrina Emerenciana i hi nasqué mu mare. Per a mi la barriada del convent sempre ha estat un referent proper i habitual. Les visites als padrins, a les ties de la meva mare, els dinars de família, les celebracions a l'església del Convent... formen part de la meva infantesa com els d'una conventera més. Record de manera molt intensa les misses del dia de Pasqua i les processons, les sortides dels Moretons i la figura, sinistra i grotesca alhora, de s'Alicorn.

A l'església del convent es casà la meva mare, hi hem fet celebracions alegres i hi hem compartit el dol, en el mateix convent hi celebràrem els batejos dels nostres fills. Record especialment les paraules i els missatges del cosí dominic Toni Miró i com ens estirava, sempre en positiu, cap al Convent.

És així, tanmateix: són les diferents barriades que en la seva idiosincràsia, en les seves particularitats, conformen, com en un joc d'encaixos, el Manacor ric, diferent i complet que estimam. És en la diferència de manera de ser, de viure, de pensar que resideix el major atractiu de les persones i dels pobles. Són els matisos els que ens fan particulars i atractius perquè tenim la llengua que ens uneix.

La llengua és l’element que ens humanitza, ens fa racionals, és l'element que més ens caracteritza i ens identifica, per això l’hem de concebre com el nostre tresor més gran per compartir amb tothom que vulgui. Les llengües sempre obrin les portes a tothom que les vulgui aprendre, mai no posen barreres ni emperons som les persones les que de vegades no les volem ensenyar als que arriben.

Avui, anem a fer festa, a viure un moment diferent que ens serveixi per passar gust i, a la vegada, per pensar i per reflexionar, per estimar més els nostres carrers i places, l’aire que respiram i les persones que ens envolten. Que sapiguem ser una bona terra d’acollida sense renunciar mai a les nostres arrels, sense elles deixaríem de ser nosaltres mateixos i poc favor faríem als altres i a la humanitat ja que podem aportar en tant que som diferents, que parlam diferent.

Avui dia ens cal reivindicar la festa tradicional com a element humanitzador. Ara, quan els valors elementals de convivència flaquegen, quan els joves tenen dificultats considerables per trobar el seu camí, la festa i la cultura poden esser alternatives agradables, punts de trobada amb les arrels vivents que donen un sentit particular a la història del nostre poble, que ens fan superar els moments difícils i ens empenyen cap amunt en el fil de la vida. Les tradicions i els costums populars només poden durar si els mantenim vius dins l’esperit del poble i el poble som tots i cada un de nosaltres. Nosaltres mateixos som la baula que uneix passat i futur.

De la mateixa manera, és imprescindible que estimem la barriada de S'Antigor, d'Es Tren, d'Es Centre i del Convent, igual que totes les altres de Manacor, ja que és l’espai més proper d’articulació de la nostra col·lectivitat, és el nostre nucli principal de contacte amb els altres, és la part exterior de ca nostra. Podem mantenir l’orgull de ser conventers per sempre més, podem obrir les portes als altres i al futur, sense renunciar mai, però, a ser el que som.

Conventers, manacorins i visitants, salut i per molts d’anys!