Bones tardes, i benvinguts.

Tot comença quan l'any 1414 va venir a Manacor, a predicar, Sant Vicenç Ferrer; va ser un predicador molt brillant, feia uns grans sermons, i entre altres coses es va ficar amb els rebosillos de les dones, que els duien un poc transparents (de gasa o de seda). Ell trobava que els havien de dur amb una "hechura" més modesta, i ho va aconseguir. Això és quan tot era pecat (ara no és que no hi hagi pecats, però hem après a viure amb ells).

Com sabeu, l'única distracció que hi havia era anar a l'Església, 40 hores, misses, l'ofici, sermons. Hi solia anar tothom, i els que no hi anaven eren mal vists.

I el poble creixia, feien falta capellans, Esglésies i mestres religiosos.

Per això es reuniren els Jurats de Manacor amb el Consell i el Bisbe, i decidiren demanar permís al Rei Felip II (ara ja tenim el que fa VI) per fundar un Monestir. Com podeu suposar, el Rei va dir que sí. I així va ser com varen venir a establir-se aquí els Pares Dominics.

Compraren fins a 7 quarterades, que pagaren: 33 misses cantades, 1 aniversari, 1 sermó, 3 responsoris, 6 dominiques del Santíssim Sacrament, 144 misses baixes, 1 missa baixa celebrada cada diumenge i festa tot l'any, a perpetuïtat (això era com les preferents).

Així i tot, conten com el Pare Toni Creus i el Pare Jolià Font i Roig ajudaven fent de manobres i sabem que el Pare Creus, dels esforços que va fer, es va herniar (es va rombre) i així el molestà tota la vida.

Com podem veure, ara no hi ha tot aquest terreny que deim, perquè es varen vendre 52 solars, que són les cases que ens enrevolten, del carrer de n'Amador fins a la Pau, carrer de Sant Ramon, Sa Sínia dels Frares... bé! Arribaven fins al carrer de Ciutat.

Totes les dependències del Claustre i voltants varen ser dels frares fins que hi va haver la Revolta de la Llorençada, que va tenir lloc per la guerra dels Carlistes i Liberals, en el temps d'en Napoleó, que els expropiaren bona part del Convent (de les guerres mai no en surt res de bo, totes són dolentes). I els Dominics se n'anaren uns anys.

Però... la vida va seguir. Ells tornaren i el Convent es posà a marxar com si res (el temps ho cura tot).

Ara bé, els Frares i els Capellans mai varen ser gaire amics. Crec que devien tenir un poc de gelosia... i es feien qualque "gamberrada", com la befa de l'Alicorn, que és que quan els Frares tornaren, varen trobar en el Convent de Ciutat un faristol que tenia unes banyes de cabra per recolzar els braços que l'havien vestit de frare. A Manacor ho feren al revés, perquè segons la història o la mitologia (crec que un poc mesclat), als frares, de vegades, els temptava el dimoni i un dia que Vicenç Ferrer estudiava se li aparegué un animalot molt lleig (el dimoni) que el distreia i es ficava amb ell, i Sant Vicenç li va dir: "jes, aguanta es llum d'oli i així faràs qualque cosa".

Per això i per tornar la befa del convent de Palma a Manacor feren l'Alicorn amb una banya al front, vestit de capellà i aguantant el llum d'oli.

A pesar de tot, els frares i els capellans sempre es posaren d'acord i és clar, acceptaren la broma (que només era això, una broma).

I així, els oficis de mort només es feien a l'Església Gran, però després es deia una missa al Convent. Les misses mai a l'hora en punt (10, 11, 12... es deien a l'Església Gran), al Convent sempre a la mitja (10 i mitja...), no es podia predicar al Convent mentre hi havia sermó a l'Església.

El Convent sempre va ser l'Església dels senyors, quan algú volia fer molt deia "noltros som conventers", bono... sempre per tot hi ha hagut classes, i noltros no seríem manco.

També ja molt prest, es va formar la Confraria del Rosari i era costum que cada primer diumenge de mes i alguna altra festa assenyalada, sortien ben dematí en processó, cantant el Rosari, fins que va anar decaient i arribà a anar-hi poca gent i s'aturaren les processons (d'aquí, aquesta dita: ha acabat com el Rosari de l'Aurora).

De totes formes, el Rosari va ser viu molts d'anys, així com la Confraria del Nin Jesús, l'escola Apostòlica, la Sabatina. I els Moretons, que varen néixer amb un motiu, i és que antigament, sempre anaven a les festes del Convent els Cossiers, però també per causa de qualque malentès, gelosia o beneitura, l'Ajutament no els hi deixà anar, i es crearen en motiu de la proclama del dogma de la Immaculada, que com tots sabeu, duu una mitja lluna als peus, per això els Moretons la duen al front.

Ma mare em contava que per Pasqua, quan el Bon Jesús resuscitava, tots els nins i nines de la barriada, en sentir repicar les campanes, venien a dur-se'n aigua beneïda del pou. Era una bulla, les festes eren molt sonades.

Jo, allò que record més del Convent, eren el Padre Claudio, que prediava com els àngels, els pares Frarets i, principalment, el Padre Manolo, que era tan guapo... que totes les nines de Manacor fèiem coa cada setmana al confessionari.

Ara, l'any 2015, en aquest Claustre, preciós, elegant, que fa oloreta gairebé tot l'any, i ens dóna profit (perquè, fins i tot les taronges s'aprofiten, i mira que ho són, d'agres...), però serveixen per fer confitura a les Monges Benedictines.

Trob que hem d'estar molt contents de gaudir d'aquestes festes, de reunir-nos tots els veïnats, de poder fer la xerradeta, de tornar-nos a veure... de conviure!

Això gràcies a les persones que comanden, i que es preocupen que Manacor ens agradi tant, que ens hi sentim tan bé, que passem gust fins i tot de queixar-nos. I d'això en sap un bon troç el nostre president, que no es guarda res dins el gavatx. Sé que fa ràbia, de vegades, perquè li agrada dir-ho tot.

De totes formes, també té un encant, és la seva manera de disculpar-se i és que quan et torna a veure et xerra com si mai t'hagués ofès, no se'n recorda. També en té un altre, i és que estima Manacor.

Toni, ho havia de dir, perquè si no m'hauria ofegat.

Molts d'anys a tothom i a gaudir d'aquestes festes.